Resum montpeller

Mirades creuades sobre la gestió de l’aigua a Europa

Del 23 al 26 de febrer de 2010 s’ha realitzat a la ciutat francesa de Montpeller el seminari europeu sobre la gestió de l’aigua. Sota el títol “Mirades creuades sobre la gestió de l’aigua”, aquest seminari, organitzat pels estudiants de AgroParisTech-ENGREF, ha permès observar els diferents enfocaments de diferents països respecte l’articulació de les polítiques de l’aigua i d’ordenació/planificació territorial; i dels diferents mecanismes per prevenir i fer front a possibles crisis de l’aigua potable. Els diferents països assistents han estat Espanya (representat per Anna Ribas), França (estudiants ENGREF), Polònia (Andrzej Potocki), Regne Unit (Stuart Kirk) i Itàlia (Andrea Mangano). Holanda, figurava com a assistent però va causar baixa a última hora per indisposició per part del representat.

Auí us poso la conferència que representava a Espanya:

ESPANYA (Anna Ribas, Universitat de Girona)

1. Paràmetres climatològics i usos de l’aigua. La precipitació a Espanya és força semblant respecte a Europa, tot i que cal destacar que l’elevada evapotranspiració present dóna lloc a ser considerat un país semiàrid.
Referent al usos de l’aigua podem dir que el 70 % és per a ús agrícola i la resta és per a usos urbans (13%) i industrials o de refrigeració.

2. Existència d’un eix cronològic des de 1900 a l’actualitat. Des de 1900 al 1925, la gestió de les aigües superficials era pública i la gestió de les aigües subterrànies era privada. Des de 1926 al 1940 es van crear les Confederacions Hidrogràfiques. Des de 1940 al 1975, la gestió va ser encaminada segons la política del general Franco. Des de 1975 fins a l’actualitat, està sorgint el que anomenem “nova cultura de l’aigua”.

3. Conques internes de Catalunya i Conca de l’Ebre. Els embassaments. Catalunya és gestionada per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) en referència a les conques internes; la conca de l’Ebre és gestionada per part de l’Estat Espanyol.
A Catalunya existeixen un gran nombre d’embassaments degut a que en el règim del general Franco se’n varen construir una gran quantitat. Avui en dia serveixen de grans reserves d’aigua i producció elèctrica.

4. La sequera, un episodi crític. A partir del gener de 2007 s’observa una clara disminució de les reserves hídriques i es comença a elaborar el que seria el Decret de Sequera. En el mes d’abril, aquest decret s’aplica i es comencen a instaurar els primers casos d’excepcionalitat. Els mesos següents augmenten els casos d’excepcionalitat, i en alguns, la disminució de les reserves hídriques arriba al nivell II-III. La situació es comença a recuperar a inicis de 2008.

5. Una lectura positiva i una de negativa. El consum per part de la població va disminuir molt i per tant, la situació de sequera no va arribar a majors casos d’excepcionalitat. Però les mesures que es van promoure (per exemple, portar aigua amb vaixells) han suposat uns costos econòmics brutals i l’ACA ha entrat en crisi.

Els dies passats a la ciutat de Montpeller per tal d’assistir al seminari europeu sobre la gestió de l’aigua a Europa es valoren molt positivament.
Referent a l’assistència a les conferències programades, m’agradaria comentar que he pogut apreciar les diferents desigualtats que es troben en referència a la gestió de l’aigua. Cada país es troba immers en diferent situació i posició respecte l’establiment de la Directiva Marc de l’Aigua. Les conferències en anglès han estat força comprensibles tot i que alguns tecnicismes han estat més dificultosos i ha calgut cercar la seva significació en material addicional. La conferència realitzada per l’Anna Ribas va ser en francès i no va suposar cap problema ja que en aquest cas, és el meu segon idioma natiu.

Referent a l’organització cal dir que en tot moment es van mostrar molt agradables amb el tracte i van posar força facilitats. Els alumnes organitzadors van posar molta atenció als assistents. L’organització ha estat molt bona.

Alhora també cal destacar alguns problemes relacionats amb l’allotjament i el transport però de menor importància. Tot i això, podrien ser aspectes a tenir en compte per a futurs seminaris que es realitzin.